Amorós Arnal, Pascual

Religiós carmelita i historiador (1880-1936)

Pascual Amorós

Fill de Vicente Amorós Llop i Maria Gracia Arnal Carda, va nàixer el 10 d’octubre de 1880. Quan no més tenia un any va rebre la Confirmació, apadrinat per qui era aleshores alcalde Victoriano Candau.

Després d'haver treballat durant prou temps com a mosso en una fleca, als 21 anys, el 10 de març de 1902, va vestir els hàbits de l’orde carmelitana descalça al monestir del Desert de les Palmes de Benicàssim i en aquell mateix lloc va fer la professió simple com a religiós el dia 11 de març de 1903, adoptant el nom de Ramón de María Santísima. Va seguir estudis de Filosofia a València i els de Teologia al seminari de Caravaca (Múrcia). Després d’emetre els vots solemnes a València el 1906, va ser ordenat sacerdot a Saragossa el 25 de setembre de 1910.

Al mateix temps que es dedicava a l’ensenyament als centres de l’Orde a Borriana, Caravaca, Castelló i Saragossa, Ramón de María es va dedicar a la investigació històrica, en especial als orígens medievals dels castells de la contornada del Desert de les Palmes, així com a transcriure i estudiar les Cartes Pobles de molts municipis de la Plana de Castelló, aprofundint en els arxius de la Corona d’Aragó, el del Regne de València i el de la catedral de Tortosa, i també en molts xicotets arxius parroquials i municipals, realitzant minucioses aportacions de dades i fets, així com assenyades reflexions crítiques.

Investigacions històriques

El Repartiment

La seua primera col·laboració, un documentat estudi sobre les fortificacions de Montornés i Miravet, amb valuoses aportacions dels segles XIII i XIV, va aparèixer publicada al Butlletí de la “Societat Castellonenca de Cultura” al 1927. Amb posterioritat va publicar estudis sobre les localitats donades a Alfons de Tous: Orpesa, Benicàssim i la Pobla Tornesa; les cartes de donació a la diòcesi tortosina de Fadrell, Almassora, i Castelló; els documents de població d’Almassora, Borriana, Torreblanca i Xivert; la ceràmica alcorina del monestir del Desert de les Palmes; els orígens del Castelló Vell, i altres. En l’article “Audaces fortuna iuvat” va documentar la concessió feta per Jaume I al poblador Pere Dahera per a l’erecció d’un hospital de pobres a Vila-real i la construcció de dos ponts sobre el riu Millars.

Al 1930 apareix el seu llibre “El Tomismo Carmelitano Descalzo” completa anàlisi sobre els pensadors i teòlegs del propi institut religiós. Al 1933 publica l’estudi “Acerca del dia de la Reconquista de Castellón”, i al 1935, editada per la Societat Castellonenca de Cultura, la que resulta la seua investigació més completa i minuciosa: “El “Repartiment” de Burriana y Villarreal”, obra culminant en la historiografia valenciana de la seua època per la gran aportació documental que presenta, i que permet establir tot el procés de poblament de la plana de Borriana i la formació d’una nova vila, segregada d’aquell terme per Jaume I en la Carta Pobla emesa al febrer de 1274.

Als inicis del conflicte civil de 1936, el dia 23 de setembre, Pascual Amorós va ser detingut en la seua residència i afusellat amb altres companys al barranc del riu Sec de Castelló, a prop del cementeri municipal, on seria soterrat. A l’octubre de 1939 les seues despulles varen ser traslladades a la cripta del monestir del Desert de les Palmes, on reposen sota la senzilla inscripció “Pater Raimundus a Maria”. De manera pòstuma, entre 1943 i 1947, el butlletí de la SCC va continuar publicant el seu important llegat històric i científic, amb articles sobre Orpesa i Peníscola, els castells de Miravet, Fadrell i Zufera, o la nova demarcació dels antics terminis de la diòcesi de Tortosa.