Alqueria de Puchol

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alqueria de Puchol. © Lorenzo Ruzafa
Aquest palauet residencial va ser manat construir pel navilier valencià Vicente Puchol Sarthou (1862-1956), l'any 1915, sobre una vella alqueria situada al camí de la Travessa. Els amplis terrenys de cultiu adjacents havien estat adquirits pel seu pare Vicente Sarthou, fundador de la Companyia Valenciana de Navegació, com a resultat de la liquidació de les possessions del polític José Polo de Bernabé per part del seu hereva Maria Araceli, coneguda popularment com la Pola.

Constitueix un bell exemple de mansió per al repòs rural de l'alta burgesia valenciana amb un element central compacte de dues plantes i andana, amb teulada a quatre aigües i dues torres sobreeixents, amb senzilla ornamentació post modernista basada en motllures circulars i cornises concèntriques. La torre principal es destaca del cos principal de l'edifici cúbic, avançant cap a la part davantera a manera d'entrada, accessible pels flancs mitjançant sengles escalinates.

L'autor de l'arquitectura va ser el valencià José María Manuel Cortina Pérez (1868-1950) l'obra del qual manifesta especialment en construccions de l'eixample de la ciutat de València, on va ser arquitecte municipal, com l'anomenada casa dels Dracs, però també monuments funeraris i centres religiosos. Compromès en els seus inicis amb un medievalisme figuratiu i fantàstic, heretat dels seus estudis amb el modernista català Domènech i Montaner, de mica en mica va derivar cap a obres més depurades i eclèctiques.

L'estil de l'arquitecte apareix de manera ineludible en els arcs de tres quarts de cercle que com una diadema cenyeixen els buits rectangulars, el que es repeteix a la cornisa de la torre posterior de l'edifici. Una cosa similar es presenta a les llindes dels finestrals enreixats de la planta principal, els arcs amb llinda superior lleument corbada tenen un postís que els envolta i subjecta a banda i banda del va amb graciosa ornamentació vegetal a manera de suport. Els detalls modernistes es perllonguen en els buits tetralobulars d'algunes baranes i, a l'interior, en llums, guixeries, rajoles, tiradors metàl•lics de les portes, aplics, etc. Ampits i motllures en blanc, serralleria en negre, paraments en variats tons de salmó, persianes en marró, fusteries en verd pastís, formen un conjunt de suau harmonia cromàtica.

L'alqueria es troba envoltada per espaiós jardí i algunes edificacions de serveis. Habitada regularment pels seus propietaris fina al moment actual, durant la immediata postguerra va ser residència d'oficials, i es troba declarada urbanísticament com a edifici municipal protegit, el mateix que el seu entorn ajardinat.


Font: Heredia Robres, Jacinto. "Vila-real, arte y patrimonio" (2015)

Documentació: Baró Zarzo, José Luis, et al. "Fabular edificando: la obra de Cortina". (Generalitat Valenciana, 2011)