El tramús
És planta de cultiu anual, que s’alça fins al metro i mig, amb poques branques i pubescents, té una tija robusta, i plena de tubercles radicals a causa de la simbiosi. Les flors estan agrupades en raïms d’inflorescència apical, que després de la fertilització, principalment autògama, formen unes llegums, que són llargues, dretes, recolzades en l'eix del raïm.
Té un fruit aplanat que sol ser utilitzat per alimentar el ramat. És una planta anual, fixadora de nitrogen amb fulles palmades dividides segons les espècies entre 5 i 16 folíols i arrel pivotant profunda. Contràriament a la majoria de les lleguminoses, és una planta de terrenys àcids. El tramús pot ser considerat com un cultiu millorat, alternant amb el gra de tardor. La sembra es realitza a l'octubre-novembre en files distants 0,25-0,35 m per arribar a les 20-30 plantes per metre quadrat. Madura cap al juny i juliol, i avui en dia es tendeix a assecar les plantes al camp i després procedir a la plega.
L'espècie és present en la natura a la Mediterrània oriental: al sud dels Balcans, Sicília, Còrsega i Sardenya, les illes de l'Egeu, així com Israel, Palestina i Àsia Menor . Es presenta en prats i pastures, a vessants cobertes d'herba, sobretot en sòls sorrencs i àcids. Ha estat tradicionalment conreada a tota la conca mediterrània i a l'Àfrica oriental (Egipte, Sudan, Etiòpia). El seu cultiu s'ha estès més recentment a l'Europa occidental i central, a Rússia i Ucraïna, a continuació, a les Amèriques, Àfrica tropical i el sud d'Austràlia.
El nom tramús —molt usat a València i Catalunya— deriva de l'àrab at-turmus, que a la vegada prové del grec θέρμος. De vegades el nom d'almorta és aplicat erròniament, ja que aquest nom correspon a la guixa, Lathyrus sativus, una espècie de planta diferent.
Les llavors tenen un considerable valor proteínic (43%), una bona proporció de fibra (25,5%) i una adequada quantitat de sucres (13,5%) i sals minerals — principalment cobalt, fòsfor i potassi (5,5%). Com a lleguminosa conreada el tramús és d'importància secundària. El fruits són comestibles per als humans si abans es remullen en aigua amb sal (salmorra) durant almenys 12 hores. Tradicionalment era un àpat típic a les fires d'estiu, que es trobava remullant a llibrells al mateix lloc on venien xufles i llaminadures de baix preu.
Els tramussos contenen una sèrie de substàncies anomenades alcaloides que tenen efectes neurotòxics i hepatòxics del grup de la quinolizidina com la lupanina o la lupinina, però això només passaria si es consumís el gra en sec, en elevades quantitats i durant llargs períodes. Per poder consumir els tramussos com a aperitiu cal tenir-los més de dotze hores en remull, de manera que els alcaloides s'eliminen amb aquesta aigua. Per tant el seu consum en la forma tradicional no suposa cap risc per la salut. La ingesta de tramús no provoca latirisme, ja que no conté l'aminoàcid neurotòxic que produeix aquesta malaltia i que sí que contenen les almortes.
El "tramús fètid" (Anagyris foetida), també conegut com a "herba dels ballesters", és un arbust que presenta algunes semblances amb el veritable tramús o "chocho"
